Nova fase en la criminalització del moviment okupa a Barcelona

Activista català detingut a Amsterdam per presumpta col·laboració amb ETA

El dimecres 16 de gener del 2002, Juan Ramon Rodríguez, Juan Ra, de 35 anys, va ser detingut a plena llum del dia en un supermercat del centre d'Amsterdam per un comando especial de la policia.

Amb una bossa al cap se'l van endur detingut i va ser retingut a la comissaria central de policia d'Amsterdam, per tal que poc temps després fos empresonat a la trena sota mesures especials d'empresonament, i on ell al principi havia de portar roba de paper. En Juan Ra era buscat des de l'agost del 2001 per les autoritats espanyoles a causa de la presumpta col·laboració amb el comando Barcelona de l'organització basca ETA. En concret se li retreu, segons l'ordre de detenció internacional, d'haver facilitat dos noms de persones de l'àmbit de l'extrema dreta espanyola a un tercer que al mateix temps estava inculpat d'estar en contacte amb ETA. Mentrestant s'ha conegut que aquest hauria fet la inculpació durant un interrogatori sota tortura, i que més tard s'ha fet enrera de la seva declaració.

La detenció d'en Juanra no és un cas aïllat. L'últim any s'ha posat en marxa a l'estat espanyol una campanya de criminalització contra el moviment okupa (principalment) a Barcelona. Diverses persones de l'escena okupa a Barcelona han estat detingudes sota acusació de suport a ETA. En Juanra està estretament unit al centre okupat Kasa de la Muntanya, una antiga caserna de la Guàrdia Civil a l'oest del centre de Barcelona okupada el 1989. A més, és cantant del grup de hardcore Kop, compromès políticament. També escriu regularment ressenyes literàries per revistes alternatives i de literatura.

Criminalització

En els últims anys el clima polític a l'estat espanyol s'ha tornat cada cop més insà. La lluita contra ETA sota la direcció del govern espanyol ha posat en marxa un tipus d'histèria de masses. La fase més nova en aquesta campanya difamatòria sembla ser la criminalització del moviment okupa a Barcelona. Des de fa alguns anys hi ha a Barcelona un creixent i molt actiu moviment okupa. Que això les autoritats no ho suporten, no ens ha de sorprendre. El 17 de juliol del 2001 semblava haver-se acabat amb la Kasa de la Muntanya. Durant el desallotjament d'una casa okupada propera (Kan Noyki), on es va oposar resistència, la policia va decidir assaltar també la Kasa de la Muntanya. La policia va argumentar que des de la casa s'havien tirat objectes cap als policies participants en el desallotjament.

En una operació llampec clarament preparada (la policia tenia plànols de l'edifici), però sense l'ordre de registre necessària, la Kasa de la Muntanya va ser assaltada. Tots els habitants foren detinguts violentament, i l'edifici sencer va ser registrat durant 8 hores. A més es van fer gravacions de vídeo de totes les habitacions i es van confiscar o destruir objectes personals dels habitants, entre els que hi havia calendaris, ordinadors, vídeos, càmeres de fotos, diversos textos, etc., així com diners. A fora el carrer un noi va rebre un tret de pilota de goma que li va fer perdre un ull! Cap al vespre la policia va abandonar la casa que va tornar a ser okupada.

El 24 d'agost del 2001 foren detinguts a Barcelona varis presumptes membres del comando Barcelona d'ETA (també anomenat Comando Gorbea). Poc després aparegueren articles en la premsa espanyola en els que es deia que en Juanra era buscat per la policia. Un dels sospitosos d'ETA detinguts, Fernando García Jodrá, hauria declarat que "un jove de 35 anys, alt, prim, intel·ligent i amb el cabell ros, que viu a algun lloc entre Barcelona i Girona" hauria subministrat informació al comando d'ETA sobre l'organització d'extrema dreta CEDADE (Círculo Español de los Amigos de Europa). La policia espanyola va ajustar aquesta descripció a la indentitat d'en Juanra. Quan amb una prova tan feble un membre actiu de l'escena okupa és convertit en sospitós, això no demostra res més que el fet que la policia vol donar una mala imatge a aquest moviment i finalment destruir-lo. I res més senzill que etiquetar com a "terrorista" un fort i actiu moviment social. La histèria de masses tan ben organitzada per part de l'estat en contra d'ETA, i des de l'11 de setembre del 2001, en contra del terrorisme en general, ja fan la resta. Els ciutadans ben pensats, que fins llavors podien mostrar simpatia cap a l'escena okupa, l'haurien d'abandonar com un ferro incandescent.

Que això no es tracta d'un cas aïllat ho demostra el fet que, el diumenge 9 de setembre de 2001, Sonia García Bonavida i Albert Lambert Duran van ser detinguts per una unitat antiterrorista pel retret de suport a ETA. Concretament, van ser inculpats d'haver ajudat a en Juanra en la seva fugida. Ambdós ja havien estat detinguts anteriorment durant l'assalt de la Kasa de la Muntanya el juliol del 2001. Els seus noms estarien en documents del també detingut José Tamboleo Fonseca, a qui li havien estat incautats dies abans. Tamboleo va ser acusat d'ajudar a fugir l'abans mencionat presumpte membre d'ETA García Jodrá el gener del 2001, quan alguns dels presumptes col·legues d'ETA de García Jodrá van ser detinguts. En el domicili de Tamboleo van ser incautats dos ordinadors i una gran quantitat de documentació. Sonia i Albert van ser posats en llibertat després de 5 dies d'incomunicació. A començaments de setembre, la Kasa de la Muntanya es va distanciar d'ETA mitjançant una declaració de premsa: "el nostre moviment no té ni ha tingut cap punt en comú amb organitzacions que estan estructurades jeràrquicament o com a partits polítics".

A través de la completament boja i absurda construcció del terrorisme per part de la justícia espanyola es vol aparentment intimidar i dissuadir. Això, potser també sembla ser una estratègia dels coordinadors de la cimera de la UE que ha de tenir lloc a Barcelona a mitjans de març. Després del fracàs de l'últim any (el Banc Mundial va suspendre la seva conferència anual, que havia de tenir lloc a Barcelona, sota la pressió de les protestes anunciades), les autoritats catalanes i espanyoles no volen aparentment assumir cap altre risc. Paral·lelament a l'onada criminalitzadora contra els moviments okupa, antiglobalització, antimilitarista i antifeixista, han estat desallotjades en els últims mesos gran quantitat de cases. Barcelona s'ha de presentar "neta i ordenada". Per tal que la cimera de la UE es pugui celebrar sense protestes ni contratemps s'ha de pressionar i criminalitzar molt temps abans els potencials manifestants.

Eurojust

Segons un article del diari holandès "NRC Handelsblad" del dissabte 20 de gener del 2002, la policia espanyola va trobar la pista d'en Juanra en seguir gent de Barcelona que a començaments de gener van marxar cap a Amsterdam. Tot just va ser localitzat es va sol·licitar la seva detenció. Segons el diari "NRC" això va succeir molt aviat després del nou acord europeu "Eurojust" per a un procés més ràpid, entrat en vigor l'1 de gener del 2002. Segons Jelle van Buren de la "Fundació Eurowatch", "el veritable Eurojust encara ha de començar. És cert que hi ha un precursor vigent, un tipus de pre-Eurojust. Amb Eurojust la idea és una unió jurídica de les fiscalies estatals dels estats membres. Eurojust no té cap competència pròpia. L'essència és la coordinació: les fiscalies estatals parlen entre elles sobre les causes pendents en els estats membres, per descomptat amb accent a les causes extrafrontereres, per tal de mirar si és possible i necessària una acció coordinada. Eurojust va ser creat per tal de portat aquests tipus d'assumptes a un determinat nivell. Aquí es troben figures claus que estan ben situades al capdamunt de processos pendents en el propi país, i que es troba en posició de conduir les indagacions pendents en el propi país. Així quan per exemple, en aquest cas, l'Eurojust espanyol ha convençut l'Eurojust holandès que aquest és un cas important, que no es pot aplaçar, l'Eurojust holandès a Holanda es posa en marxa per ocupar-se que s'aportin recursos humans, temps i material per a una bona i ràpida col·laboració entre les justícies i policies holandeses i espanyoles en aquesta qüestió."

Per tal d'alimentar una mica la creixent corrent antiterrorista també a Holanda, les autoritats espanyoles afirmen que en Juanra estaria a Amsterdam per tal de construir una infrastructura per acollir membres d'ETA. En el moviment okupa holandès haurien de trobar amagatalls per als membres d'ETA, segons la fiscalia espanyola. Els okupes de l'escena barcelonina que ara estan empresonats han estat titllats a la premsa de "líders" del moviment okupa. Dels papers incautats, en gran part llibres, revistes, etc., i de les dades que hi havia als ordinadors s'ha construït una "Documentació sobre futurs objectius". Les ments creatives de la policia espanyola saben com fer aparèixer del no res una completa xarxa organitzada.

Criminalització a Madrid i Terrassa

L'escena de l'estat espanyol és víctima d'aquesta repressió no només a Barcelona. L'últim any va ser detingut el madrileny d'esquerres Eduardo García, qui era particularment actiu en la secció madrilenya de la "Cruz Negra Anarquista", que dóna suport a presos polítics. García va ser inculpat d'haver enviat cartes-bomba a varis periodistes espanyols. El procés de García encara no està tancat. Així mateix, la passada primavera, després del parcial descobriment de l'anomenat primerament Comando Barcelona d'ETA, vàries persones de l'escena d'esquerres de Terrassa (Barcelona) varen ser detinguts en base a inculpacions comparables. La tàctica visible sembla ser primer detenir i després buscar proves. Quan no es troba cap prova, és igualment catalogat altre cop un trosset del moviment social. Que aquest mètode s'utilitza des de ja fa molt de temps, i que en els últims anys es fa amb una gran intensitat, justifica el lema adoptat a Barcelona sobre la repressió policial: "Que ens deixin en pau".
Aquestes connexions construïdes són més que ridícules. En l'escena okupa espanyola, amb orientació anarquista en gran part, no se sosté ni cap simpatia pels sagnants mètodes de lluita d'ETA així com que tampoc ningú pot iniciar res amb els objectius polítics d'aquesta organització. Això, no obstant, no vol dir que la gent no tingui cap simpatia de cara a les aspiracions cap a l'autonomia per una part de la població basca, però no en forma d'un estat nacional. De la mateixa manera, la gran majoria troba que el sistema de presons que s'utilitza contra els presos bascos és inhumà. La simpatia per l'aspiració de l'autonomia i el suport als resistents contra l'inhumà sistema de presons no s'ha d'equiparar a un suport a ETA! A les paranoiques autoritats espanyoles se'ls desconeix qualsevol tipus de delicades des de fa molt de temps.

Redada al "Vrankrijk"

La justícia holandesa pren part gustosament en aquesta partideta. Des de ja fa anys busca una excusa per registrar la casa "Vrankrijk" a Amsterdam, antigament okupada i comprada pels seus habitants el 1991. El 1997,, durant la cimera de la UE a Amsterdam (Eurotop), van estar a punt de fer-ho en base a l'article 140 del Codi Penal holandès (Afiliació a una associació criminal). Aleshores tenien el pretext definitiu per entrar a la casa. Fins el dis que va ser detingut, en Juanra dormia a "Vrankrijk". I d'aquesta manera, a la matinada del matí 17 de gener del 2002, a les 3:30 hores, l'edifici va ser assaltat a propòsit de la cerca d'en Juanra. Tota la casa va ser registrada, tot i que només hi havia ordre de registre per una sola part de l'edifici. Entre altres, van ser trobats i incautats una novel·la espanyola i dos telèfons mòbils. La policia sabia en quina habitació havia "viscut" en Juanra, però tot i això va buscar per totes les habitacions durant hores. Amb la imminent boda del príncep hereu Guillem-Alexandre i l'argentina Maxima Zorreguieta a Amsterdam (2 de febrer) era naturalment molt interessant per a la policia tafanejar en el "famós centre okupat". D'altra banda, com a immediata reacció al registre i a la detenció d'en Juanra, es van llançar vidres contra la casa de l'alcalde Cohen i el consolat espanyol a Amsterdam va ser embellit amb colors.

Situació d'en Juanra

Segons el seu advocat en Juanra es troba relativament bé "en les corresponents circumstàncies", si és que això es pot dir en condicions de presó de total aïllament. Tot i això ell ja pot tornar a portar la seva pròpia roba i pot fer compres a la presó.
El passat dijous (24 de gener)es decidia si en Juanra anava a l'ala de màxima seguretat de la presó, l'anomenat EBI. Aquesta decisió encara no s'ha donat a conèixer. Ara mateix en Juanra es troba en règim de complet aïllament. No té contactes de cap tipus amb altres presos, és encadenat quan abandona la cel·la i tres carcellers li controlen cada pas que fa. En Juanra pot rebre visites dos cops a la setmana, que tenen lloc darrere d'una barrera de vidre. El seu propi advocat el veu només darrere del vidre. Encara que el Juanra encara no està a l'ala de màxima seguretat, a la pràctica ja es troba sota el corresponent règim penitenciari. Que en Juanra passi ara a l'EBI significa un règim encara més radical, en particular amb possibilitats de visita encara més restrictives (un cop per setmana). Gent que no pertany a la família és controlada per antecedents penals, entre altres motius (cosa que pot durar setmanes), i no tothom pogut accedir a la seva voluntat de veure'l.

Solidaritat!

Sens dubte en Juanra ha de ser alliberat immediatament!

Per suport al Juanra i aconseguir aquesta reivindicació s'han format grups de solidaritat tant a Holanda com a Espanya. El grup a Catalunya de suport a en Juanra està disponible a llibertatjuanra@hotmail.com