Informació sobre l'EBI

1. Introducció

El dimecres 16 de gener Juan Ramón Rodríguez Fernández, Juan Ra, ha estat detingut en el centre d'Amsterdam. La detenció es va realitzar per una ordre internacional de detenció emesa pel jutjat central d'instrucció nº 5 de Madrid, Espanya. L'ordre de detenció es basa en la sospita que Juan Ra ha donat dos noms de persones de cercles de la ultradreta espanyola a García Jodrá. Aquest últim està acusat de ser membre de ETA. També segons aquesta ordre García Jodrá va proposar a Juan Ra fer de persona de contacte amb ETA, al que es va negar.
Després d'haver passat davant del jutge de torn s'ha decidit que Juan Ra ha de ser ingressat a la presó d'alta seguretat (EBI) en Vught mentre s'espera una ordre d'extradició de l'estat espanyol. El dijous 24 de gener 2002 la comissió de selecció decideix si Juan Ra realment serà ingressat en el EBI.
Per aquesta situació, aquest article tracta del règim EBI i la crítica sobre el fet que s'ha posat a Juan Ra en aquesta institució.

2. Què és l'EBI

L'EBI forma part del complex penitenciari de 'Nieuw Vosseveld', a Vught. Justícia descriu l'EBI com una presó dintre d'una presó. L'EBI té una doble destinació: és una casa de retenció i una presó. El període d'empresonament a l' EBI dura sis mesos. Aquest període pot ser allargat cada vegada amb sis mesos més.

3. A qui es dirigeix l'EBI
L'EBI ha estat creat per a dos tipus de detinguts:

a). detinguts amb un risc alt de fugir i que una vegada fugits formen un risc no acceptable per a la societat en termes de perill de crims molt violents.
b). detinguts que una vegada fugits formen un risc molt alt per la societat en termes de molt desordre social. Dintre d'aquesta categoria es qualifica sobretot detinguts acusats d'haver comès crims violents.

Segons el ministre de justícia la població de l'EBI està formada per un grup molt petit i selecte. De les 40.000 persones que passen cada any per les institucions penitenciàries, sols entre quinze i vint ingressen a l' EBI. Es tracta de persones que no poden ser ingressades en institucions penitenciàries regulars. El terme mitjà de l'estada dintre del EBI augmenta permanentment i l'any 2000 era d'aproximadament dos anys.

4. Règim dintre de l'EBI

El règim a l' EBI és el més dur dels règims penitenciaris a Holanda. Durant la seva curta historia l'EBI ha conegut molts canvis de règim. L'experiència ensenya que cada incident va cap a un règim i/o circumstàncies de seguretat més dures per als detinguts.

El detingut té dret a una hora de pati al dia en la "caixa d'aire". A part, un detingut té el dret a mitja hora d'esport dues vegades per setmana. Les activitats fora de la cel·la moltes vegades es realitzen a part i com a molt juntament amb dos o tres detinguts que junts formen un departament.

Una vegada per setmana, el detingut té dret a una visita d'un adult que pot ser acompanyat per dos nens. Aquesta visita ha de ser sol·licitada amb antelació tenint en compte que els antecedents dels visitants seran investigats abans. El director de l'EBI pot negar visites a persones per un temps indefinit. Totes les visites, també les de l'advocat i d'altres ajudants jurídics es realitzen darrere d'un vidre i, a part de la visita de l'advocat, sota vigilància. El detingut ha de canviar la seva roba abans i després de la visita i se li fa un escorcoll complet del cos. A través d'un judici ràpid s'ha aconseguit que un detingut pugui rebre un "vis a vis" una vegada al mes. Aquest vis a vis té moltes regles: les visites són escorcollades abans i després de la visita, només es deixa donar-se la mà al principi i al final de la visita. Molts detinguts no usen el seu dret a aquest vis a vis per la impressió que li pugui causar al visitant.

El detingut pot ser posat sota el règim d'esposes. En la pràctica això és més una regla que una excepció (gairebé tots els detinguts en l'EBI estan sota el règim d'esposes). El règim d'esposes consisteix en que el detingut és emmanillat pels guàrdies cada vegada que surt de la cel·la. Cada vegada que el detingut ha tingut contacte físic amb guàrdies és enregistrat. Després de qualsevol contacte amb persones de fora o de dintre de la presó (per exemple el perruquer) se li escorcolla. Cada dia hi ha control de la cel·la. Una vegada per setmana hi ha un control exhaustiu de la cel·la on també el detingut és escorcollat.

5. Critica cap al EBI

El 1998 el CPT (Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura) va publicar un dossier on es va expressar en els següents termes sobre el règim EBI:

Les entrevistes llargues que la delegació ha fet amb vuit presos del (T)EBI i EBI han indicat que el règim en si estava tenint conseqüències psicològicament molt perjudicials per a les persones que es troben sota aquest règim. De fet, les entrevistes van revelar una associació consistent de símptomes psicològics que semblaven haver estat induïts pel règim. Els presos van mostrar el següent perfil de símptomes:

-sensació de descoratjament greu, en forma de desordre de la identitat normal i moltes dificultats de projecció cap al futur; en alguns casos, la pèrdua d'identitat estava associada amb fases de despersonalització.

-sensació de no tenir força, molt relacionada amb el greu descoratjament, i arribant a regressió i preocupació excessiva de les funcions del cos.

-empipament, l'emoció dominant és la ràbia (relacionada amb la sensació de no tenir força) i apuntant cap a un mateix (amb expressions de poca autoestima, falta de confiança i símptomes depressius relacionats) i d'altres.

-dificultats de comunicació, relacionades amb els anteriorment esmentats símptomes de despersonalització.

Les preocupacions de la delegació per les conseqüències psicològicament perjudicials del règim van ser reforçades durant la visita que es va fer després a la Clínica Dr. S. van Mesdag, on es va entrevistar a diversos pacients que abans havien estat ingressats al (T)EBI o EBI. Els pacients van mostrar seqüeles psicològiques (insomni, símptomes d'ansietat, desordre d'identitat, desordre emocional, símptomes psicosomàtics).

Prenent en compte tota la informació disponible, el CTP ha arribat a la conclusió que l'actual règim del (T)EBI i EBI pot ser considerat com a tractament inhumà. Posar presos classificats com perillosos en un règim com aquest pot convertir-los en encara més perillosos.

El CTP va avisar al govern holandès perquè es revisés el règim i va ordenar una investigació independent, fins ara sense resultat.

També regidors, membres del parlament i el rector Van Brussel que treballa a l'EBI han criticat el règim.

6. L'ingrés de Juan Ra a l' EBI

L'anteriorment dit deixa entreveure que posar a algú a l'EBI és quelcom que no desitges ni al teu pitjor enemic. Que han posat a Juan Ra a l' EBI és tan espantós que no vam trobar paraules. Els fets pels quals en Juan Ra és sospitós no estan en cap relació amb el règim que li han posat. No és presumpte autor de crims de violència ni existeix la sospita del risc que fugi. Damunt queda en l'aire si els fets pels que l'acusen són delictes penals. Tampoc hi ha cap raó per a témer desordre social en cas que fugi. Que aquest desordre es podria establir és el resultat dels mass-media on Juan Ra injustament ha estat acusat de ser membre d'ETA i on qualsevol acusació de terrorisme és suficient per llençar pel terra la presumpció d'innocència i altres drets de presumptes delinqüents (com el fet de sortir a la premsa amb nom i cognoms i inclòs foto). No pot ser que en Juan Ra sigui castigat amb ser posat a l'EBI per un muntatge mediàtic que s'ha fet al voltant de la seva persona.

Per fi, per a il·lustrar el muntatge mediàtic, es pot comparar el cas de Juan Ra (després del 11 de setembre) amb el cas d'Esteban Murillo Zubiri (abans del 11 de setembre). Esteban va ser extraditat a Espanya al juliol de l'any 2000 en relació amb col·laboració amb ETA. Aquesta pressumpta col·laboració (Esteban no té sentència) va existir en el fet del suport a un assassinat. Esteban era un convençut activista per a la independència basca. Havia estat en fugida durant 13 anys. Encara així li van posar sota règim normal en la presó de Haarlem. Per a aquesta diferència sols hi ha una explicació: el 11 de setembre i la posterior campanya contra la dissidència.

Amsterdam, 20 de gener 2002