Extret del setmanari Amsterdanés "Groene Amsterdammer"
del 14 de maig de 2002
La nova Europa en la pràctica
Un Català en una cel·la oblidada
Geert Mak
El 16 de gener 2002, just abans de les Noces [entre el príncep
hereu d'Holanda Guillermo Alejandro i l'Argentina Màxima Zorreguieta],
un pressumpte etarra va ser detingut a Àmsterdam. Gran notícia.
Fins i tot va ser la raó per la qual va ser enregistrat el squat
legalitzat `Vrankrijk', on vivia. Ja aviat va semblar que el `terrorista'
esmentat en realitat era el famós cantant del grup de rock català,
Juan Ramón Rodríguez Fernández, millor conegut com
Juanra, qui amb el seu grup `Kop' [cop] encantava a estadis plens. De
tant en tant cantava cançons nacionalistes catalanes o basques,
però no estava d'acord amb les masacres d'ETA. Fins el dia d'avui
es troba reclòs a la presó de Vught. Últimament regna
el silenci sobre Juanra. Però el seu dossier ho diu tot. Qui ho
obre veurà al principi una ordre d'empresonament internacional,
emesa pel jutjat Central d'Instrucció nº 5 a Madrid. Formalment
Juanra és acusat de `col·laboració amb banda armada'.
En concret es tractava de l'autonomenat comando Gorbea d'ETA, que entre
maig i juliol del 2001 hauria comès quatre assassinats a Barcelona
i Girona. Juanra suposadament `hauria facilitat en dues ocasions informacions
sobre possibles objectius en relació amb l'extrema dreta' - entre
altres sobre el fundador de l'organització [neofeixista] CEDADE.
Totes les informacions van ser trobades entre els papers durant un registre
de la caserna general del comando. El cap pres del comando, un tal García
Jodrá, hauria declarat que Rodríguez Fernández va
col·leccionar aquest material. Va afegir que Rodríguez Fernández
`més tard va desistir' de continuar els contactes. A més
el dossier conté una acta de la policia regional d'Àmsterdam-Amstelland
sobre la detenció de Rodríguez Fernández. Segons
aquesta acta va arribar el 27 de desembre de 2001 una petició del
tinent-coronel Corraliza del servei d'informacions [de la Guàrdia
Civil de Madrid] en la qual demanava 'l'observació' d'un grup de
gent - entre altres el fill - que volaria el 2 de gener de 2002 a Holanda
per a visitar a Juan Ramón Rodríguez Fernández. És
interessant veure la manera com la policia espanyola escalfava el clima:
"La petició esmenta sobre Rodríguez Fernández
que se suposa que les seves activitats a Holanda estan relacionades amb
la construcció d'una infraestructura per a altres membres d'ETA
a Holanda". (Aquesta sospita contradiu la declaració que va
fer García Jodrá que Juanra va desistir de tenir més
contactes amb ETA.) Algunes pàgines més endavant es troba
la petició oficial d'extradició de l'Ambaixada espanyola.
"L'implicat és sospitós de pertànyer a l'organització
ETA i conspiració per a l'assassinat", segons el ministeri
d'Assumptes Estrangers. Aleshores l'acusació ha estat incrementada
- 'col·laboració amb' ha estat canviada a 'pertinença
a' i ha estat afegida `conspiració per a l'assassinat'. En els
annexos es pot verificar que els fets sobre la base dels quals l'acusació
ha estat fundada, encara són exactament els mateixos. Ara entrem
en la segona acta. De cop i volta sona altra veu. Un fiscal d'Àmsterdam
comença a fer preguntes. "¿Des de quan Rodríguez
Fernández era membre de l'organització?", pregunta
la senyora fiscal Liane Ang del jutjat d'Àmsterdam. "¿Va
construir una cèl·lula a l'estranger [Holanda]?" "Realment
va tenir lloc l'atemptat contra la vida del fundador de CEDADE?"
El fiscal espanyol Enrique Molina respon immediatament. Segons ell Rodríguez
Fernández ja va ser membre del comando Gorbea des de 1997. Però
mai ha facilitat informacions sobre grups de l'extrema dreta. Aquest tampoc
coincideix amb l'estratègia d'ETA i de la cèl·lula
Gorbea: els objectius van ser els dos partits polítics més
grans d'Espanya, el Partit Popular (PP) - el partit del primer ministre
Aznar - i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), els socialdemòcrates
d'Espanya. Molina escriu textualment "No hi ha proves que estava
involucrat en accions en contra de l'extrema dreta". També
segons Molina és `impossible' que Rodríguez Fernández
tingués contactes amb els alts comandaments d'ETA. Això
no coincideix amb l'estructura piramidal d'aquesta organització.
Aleshores res de `conspiració per a l'assassinat' d'aquest fundador
de CEDADE. Ara sembla cada vegada menys clar de què s'acusa a Rodríguez
Fernández. La fiscal d'Àmsterdam, senyora Ang, fa noves
preguntes. Vol saber en què consisteix aquesta `informació
no detallada' que es va trobar durant el registre de la casa [on romania
el comando Gorbea] i de la qual es destila la implicació de Rodríguez
Fernández amb ETA. (S'imagina empremtes digitals o documents amb
la seva escriptura.) La sospita solament ¿està basada en
la declaració de García Jodrá? o ¿existeix
més material? Triga gairebé tres setmanes a arribar la resposta
del fiscal Molina. En aquesta ocasió Rodríguez Fernández
si que col·leccionava informació sobre l'extrema dreta,
però ETA l'ha rebutjat per ser irrellevant. Ara de cop i volta
ha col·leccionat informacions sobre membres del PP i del PSOE.
Altra història completament diferent de la qual es basava l'acusació
i la petició d'extradició. No mostra proves que sostenen
les sospites. No es pot descriure `la informació no detallada',
ni tan sols es pot enviar. L'acusació espectacular sobre que Rodríguez
Fernández estaria intentant fundar una cèl·lula d'ETA
a Holanda - que va sortir en grans titulars al gener de 2002 en el periòdic
[holandès] `de Telegraaf' [tant com en `El País'] - és
silenciosament retirada: El sistema orgànic d'ETA no permet que
una persona de poca importància en l'organització criminal
tingui l'autorització (…) per a crear a pròpia iniciativa
un grup operatiu." També és interessant la reacció
al suggeriment que la sola font, García Jodrá, hagués
`cantat' després de ser torturat i que solament havia esmentat
a Rodríguez Fernández perquè el nom d'aquest popular
li va ser posat en boca. García Jodrá ha retirat aquesta
acusació poc després de declarar. El fiscal Molina escriu
que la denúncia de tortura és tàctica normal dels
sospitosos de militància en ETA i que la denúncia de García
Jodrá havia estat rebutjada. Aquest últim fet és
fals. La denúncia de García Jodrá encara està
tot esperant resolució. A part d'això no solament el lliurar
denúncies per tortura és habitual, però desafortunadament
també la tortura mateixa és un fet diari dintre de l'aparell
judicial del nostre co-membre de la UE, Espanya. Fa solament un mes que
Amnistia Internacional acusava a la policia espanyola de pràctiques
de tortura - especialment en contra d'estrangers. I el 14 de març
de 2002 l'inspector especial de l'ONU, sir Nigel Rodbey, publicava un
dossier gran sobre casos recents de tortura, Espanya estava representada
amb uns 185 casos. Desgraciadament el fiscal Amsterdamès va negar
completament aquest aspecte del cas. Finalment segueixen dos annexos en
castellà. El primer document és la denúncia oficial
de García Jodrá. Va ser copejat constantment per la policia.
També van tractar d'asfixiar-li amb una bossa de plàstic.
El segon document és la decisió del jutge d'instrucció
madrileny, és l'acte d'acusació contra García Jodrá,
després de l'interrogatori i possible `cantar'. En aquest es diu
que el comando Gorbea va ser fundat al març de 2001. Aleshores
és impossible que Rodríguez Fernández fos membre
de dita comando a partir de 1997. També és interessant la
minúscula descripció dels deures dels distints membres del
comando. Ni una sola paraula sobre Rodríguez Fernández.
¿Aleshores què? El judici de Rodríguez Fernández
tindrà lloc el 11 de juny [mentrestant ja ajornat fins el 25 de
juny de 2002]. En aquells dies haurà estat empresonat durant cinc
mesos, solament sobre la base de presumpcions i conclusions, sense un
fet concret. Ah si, la declaració que va ser presa sota circumstàncies
dubtoses i que ha estat retirada justament després. Cap fiscal
normal a Holanda començaria un cas tan mal fundat. Perquè
els mètodes de dret espanyols tenen efecte fins a Holanda, Rodríguez
Fernández està darrere de reixes holandeses. Encara és
protegit per algunes precondicions que requereix la Llei d'Extradició.
L'any que ve, després de que séngegi l'Ordre de crida i
cerca Europea, no hi haurà més una senyora Ang que faci
preguntes mordaces al seu col·lega espanyol. Per aquestes dates
la policia holandesa s'haurà convertit en una prolongació
de les autoritats espanyoles - en el bé i en l'inconvenient. Cada
cadena és tan forta com la seva baula més fluixa. Això
va també per a la nova cadena de sistemes de dret, els quals ara
són homogenitzats a Europa. Juanra és la primera oreneta
que ens explica sobre l'hivern que ve.
*****************************************************
P.D. Nota del comitè de suport `Free Juanra' Aquest article va
ser escrit pel periodista i novel·lista holandès Geert Mak.
El seu article està basat en l'acta judicial tal com estava a la
disposició a la data de publicació de l'article. Els fets
relatius a l'acta són correctes. La confiança que posa l'autor
en la justícia holandesa no és compartida pel comitè
de suport `Free Juanra!'. Nosaltres creiem que la justícia holandesa
ja està altament involucrada en la cooperació judicial i
policial en la Unió Europea. La diferència entre Espanya
i Holanda és només gradual i segurament serà homogenitzada
en poc temps si no l'aturem. Holanda coneix el seu propi sistema de tolerància
repressiva i també aquí (a Holanda) s'està criminalitzant
a sectors radicals de la societat civil i dels moviments socials. Especialment
després de l'assassinat del populista de dretes Fortuyn el passat
6 de maig de 2002 per algú que suposadament militava en el moviment
mediambiental. L'opinió pública, els mitjans de comunicació
i els partits polítics estan creant un clima altament conservador
i esquerrafòbic i la histèria té paral·lels
amb la campanya nacionalista i ultraconservadora que es va engegar a l'Estat
Espanyol després de l'assassinat del regidor del Partit Popular,
Blanco, el 1997.
|