Presidència espanyola de la UE contra el "terror" de l'esquerra radical:
Tot és ETA o què?

Per Gaston Kirche (grup de desmuntatge)

Juan Ramon Rodríguez Fernández va ser detingut el 16 de gener al migdia al centre d'Amsterdam, en un supermercat. A causa de l'acusació per part de la justícia espanyola que ell era un terrorista, Juan Ramon, de 35 anys, va ser detingut per una unitat especial antiterrorista de la policia holandesa. Se'l van endur amb una bossa al cap i va ser retingut a la comissaria central d'Amsterdam. Durant els primers moments d'empresonament romangué en règim d'aïllament i havia d'anar a l'EBI, el règim de màxima seguretat de Vught, fins a la seva extradició a l'Estat espanyol. Juan Ramon va ser detingut en base a una ordre de detenció internacional de l'estat espanyol, en el que se li acusa de col·laborar amb una organització terrorista: el comando Gorbea d'ETA, que operava a Barcelona, on Juan Ramon vivia fins la seva marxa de l'estat espanyol l'agost de l'any passat. Segons l'acusació ell hauria subministrat dos noms de persones del cercle de l'extrema dreta a un tercer, que al mateix temps estava inculpat d'estar en contacte amb ETA.

El seu advocat holandès, Victor Koppe, va declarar el 17 de gener: "El jutge d'investigació a Amsterdam ha decidit que avui ell ja serà traslladat a la presó de màxima seguretat de Vught, on ha de romandre-hi 20 dies. En aquest espai de temps les autoritats espanyoles poden sol·licitar la seva extradició".

La fiscalia estatal de l'Audiència Nacional de l'estat espanyol, ho ha delegat en el jutge d'instrucció Baltasar Garzón. En els últims anys, a través de la prohibició de nombroses presumptes organitzacions de l'entorn d'ETA, Garzón ha procurat essencialment que només al 2001 hi hagués més de 140 detencions de suposats membres d'ETA -un rècord-. Alguns dels detinguts van haver de ser posats en llibertat després d'alguns dies en presó incomunicada, on eren interrogats en condicions d'aïllament. Altres van continuar a la presó - al 2001 va haver-hi 582 presos polítics que suposadament estaven en contacte amb ETA-. És cert que les ofensives d'ETA han continuat sense disminuir, però els comitès de direcció de nombroses agrupacions nacionalistes basques d'esquerra només haurien pogut continuar treballant i operant sota presó preventiva, si aquests a més no haguessin estat empresonats separats els uns dels altres. Paral·lelament al moviment nacionalista basc d'esquerres, activistes de l'escena de l'esquerra radical a Madrid i Barcelona també van ser criminalitzats l'any passat com a presumptes col·laboradors d'ETA. Per això en Juanra està a la presó holandesa de màxima seguretat de Vught, mentre, des de finals de gener està en règim "normal", perquè les autoritats holandeses ja no el consideren dels més perillosos terroristes, tal com havia estat qualificat per la justícia espanyola.

El fiscal general de l'Audiència Nacional espanyola, Eduardo Fungairiño, ha repetit afirmacions contra ell després de la seva detenció a Amsterdam: Juan Ramon Rodríguez seria "una part de l'anomenat comando Gorbea d'ETA, que va actuar entre els mesos de maig i juliol del 2001 contra la vida, la integritat i la propietat de persones de les províncies de Barcelona i Girona", i que el 24 d'agost hauria estat desmantellat. A la vivenda del comando s'hauria trobat un full amb l'adreça d'uns nazis, que suposadament hauria escrit Juan Ramon Rodríguez.
Per aquest motiu, el 31 de desembre Garzón va emetre una ordre internacional de busca i captura, donat que Juan Ramon Rodríguez hauria tingut contactes amb els presumptes activistes d'ETA Fernando G.J., Unai L.O. i Nerea B., detinguts el 24 d'agost.

Els mitjans de comunicació espanyols van celebrar la detenció, a mitjans de gener, de Juan Ramon Rodríguez, com a "primer fruit del nou sistema Eurojust, la cooperació de la justícia de la UE"; així, segons el diari La Vanguardia: "d'aquesta manera hi ha un estret contacte entre les fiscalies estatals dels estats membres interessats". Segons el diari holandès NRC Handelsblad del 20 de gener del 2002, la policia espanyola va trobar la pista d'en Juanra en seguir gent de Barcelona que a començaments de gener van marxar cap a Amsterdam. Tot just va ser localitzat, la fiscalia estatal espanyola va demanar a l'holandesa la seva detenció. Segons el diari "NRC" això va succeir molt aviat després del nou acord europeu "Eurojust" per a un procés més ràpid, que va entrar en vigor l'1 de gener del 2002. Segons Jelle van Buren de la "Fundació Eurowatch", "el veritable Eurojust encara ha de començar. És cert que hi ha un precursor vigent, un tipus de pre-Eurojust. Amb Eurojust la idea és una unió jurídica de les fiscalies estatals dels estats membres. Eurojust no té cap competència pròpia. L'essència és la coordinació: les fiscalies estatals parlen entre elles sobre les causes pendents en els estats membres, per descomptat amb accent a les causes extrafrontereres, per tal de mirar si és possible i necessària una acció coordinada. Eurojust va ser creat per tal de portar aquests tipus d'assumptes a un determinat nivell. Aquí es troben figures claus que estan ben situades al capdamunt de processos pendents en el propi país, i que es troba en posició de conduir les indagacions pendents en el propi país. Així quan per exemple, en aquest cas, l'Eurojust espanyol ha convençut l'Eurojust holandès que aquest és un cas important, que no es pot aplaçar, l'Eurojust holandès a Holanda es posa en marxa per ocupar-se que s'aportin recursos humans, temps i material per a una bona i ràpida col·laboració entre les justícies i policies holandeses i espanyoles en aquesta qüestió."

La implantació d'Eurojust es va decidir a l'última cimera de la UE a Brusel·les-Laecken, el 16 de desembre del 2001. Eurojust té la seva seu a La Haia i va començar la seva tasca l'1 de gener. Allà s'hi troba un fiscal estatal per cada país de la UE i especialistes en terrorisme. En cas que fos necessari, el personal hauria d'augmentar-se. Arropats per l'agitació de l'11 de setembre, a la cimera de la UE del 16 de desembre no només es va decidir Eurojust: ara hi ha, a més a més, una llista oficial de la UE amb "organitzacions terroristes". No obstant, en aquesta no s'hi troba Al Qaida, però sí cinc organitzacions nacionalistes basques d'esquerra que l'any passat van ser prohibides al Estat espanyol, com Gestoras Pro-Amnistia, els comitès de familiars de presos d'ETA i l'organització juvenil Segi, les organitzacions precursores de la qual, Haika i Jarrai, també van ser prohibides. La definició de terrorisme adoptada també a la cimera de la UE és tan inconcreta que qualsevol protesta de lluita contra aquesta cimera seria criminalitzada com a terrorista. Aquesta reforçada activitat de la UE contra el terror és molt oportuna per al conservador govern espanyol. En la seva presidència de torn de la UE de la primera meitat del 2002 es tornarà a augmentar la repressió. El president del govern, José Mª Aznar, del PP, va declarar que la "guerra contra el terror tindria la màxima prioritat de totes les prioritats". El govern d'Aznar compta amb el suport de la UE per a la reforçada lluita contra ETA. Sota el concepte de lluita contra ETA ells entenen també una fortíssima repressió contra tota l'esquerra radical a tot Espanya. I per això va ser empresonat en Juanra.

El 24 d'agost del 2001 van ser detinguts a Barcelona alguns presumptes membres del comando Barcelona d'ETA, el comando Gorbea. Poc després apareixien a la premsa espanyola articles en els que es deia que Juan Ramon Rodríguez era buscat per la policia. Un dels detinguts sospitosos d'ETA, Fernando G.J., hauria declarat que "un jove de 35 anys, alt, prim, intel·ligent i amb el cabell ros, que viu a algun lloc entre Barcelona i Girona" hauria subministrat informació al comando d'ETA sobre l'organització d'extrema dreta CEDADE (Círculo Español de los Amigos de Europa). Les presumptes informacions secretes són, però, conegudes per tothom a Espanya: es tracta de l'adreça de Pedro Varela. Varela és el president de CEDADE i propietari de la llibreria Europa del carrer Sèneca del barri de Gràcia de Barcelona, en la que es venen objectes de devoció nazis, creus gamades i també el "Mein Kampf" de Hitler. El 19 de gener, com cada any, va tenir lloc una petita manifestació antifeixista en la que es va exigir el tancament de la llibreria nazi.

Quan amb una prova tan feble un membre actiu de l'escena okupa és convertit en sospitós, això no demostra res més que el fet que la policia vol donar una mala imatge a aquest moviment i finalment destruir-lo. I res més senzill que etiquetar com a "terrorista" un fort i actiu moviment social.
Juan Ramon Rodríguez no és cap cas aïllat. El diumenge 9 de setembre Sonia G.B. i Albert L.D. van ser detinguts per una unitat antiterrorista pel retret de suport a ETA:
ells haurien ajudat Juan Ramon Rodríguez en la seva fugida. Ambdós ja havien estat detinguts anteriorment durant els aldarulls del curt desallotjament del centre okupat Kasa de la Muntanya a Barcelona el juliol del 2001.Els seus noms estarien en documents que haurien estat incautats a José T.F., detingut a començaments de setembre del 2001. José T.F. va ser acusat d'ajudar a fugir l'abans mencionat presumpte membre d'ETA Fernando G.J. el gener del 2001, quan alguns dels presumptes col·legues d'ETA de Fernando G.J. van ser detinguts. En el domicili de José T.F. van ser incautats dos ordinadors i una gran quantitat de documentació. Sonia i Albert van ser posats en llibertat després de 5 dies d'incomunicació. A començaments d'octubre, la Kasa de la Muntanya es va distanciar d'ETA mitjançant una declaració de premsa: "el nostre moviment no té ni ha tingut cap punt en comú amb organitzacions que estan estructurades jeràrquicament o com a partits polítics".

Paral·lelament a l'onada criminalitzadora contra els moviments okupa, antiglobalització, antimilitarista i antifeixista, han estat desallotjades en els últims mesos gran quantitat de cases. Barcelona s'ha de presentar "neta i ordenada". Per tal que la cimera de la UE es pugui celebrar sense protestes ni contratemps s'han de pressionar i criminalitzar molt temps abans els potencials manifestants. El 25 de gener el diari El Mundo va titular: "El ministeri de l'Interior tem que vinguin a Espanya més de 4000 radicals d'esquerres". Ja fa sis mesos que les unitats antidisturbis de la Policia Nacional entrenen a Linares tàctiques policials per "possibles enfrontaments amb radicals" durant la cimera més important dels pròxims sis mesos: els responsables de la policia sospiten que entre els manifestants "hi haurà un gran nombre de radicals, llur màxim objectiu és causar disturbis". La direcció general de la Policia Nacional ha pres aquest escenari com a base de la seva "Operació Indigo". Al nucli de la preocupació policial s'hi troben els "punts calents", que són tant la cimera de la UE el març a Barcelona com les trobades de ministres de la UE a Madrid i Sevilla: "Fa un mes, les forces policials van observar un reunió a Saragossa de grups radicals, anarquistes, okupes i simpatitzants del nacionalisme basc d'esquerres, en la qual es van preparar accions de protesta durant la presidència espanyola de la UE", escriu El Mundo. Inclòs quan El Mundo cuida gustosament el seu excitat estil, se sap que aquest diari de forta tirada té bons contactes en l'aparell policial. Per això es promet una dura orientació policial, quan El Mundo posa en relació les protestes antiglobalització amb la "kale borroka", la lluita al carrer a Euskadi. Les joves colles lluitadores que, entre altres, destrossen caixers automàtics a Euskadi, són qualificats com a braç legal d'ETA tant als mitjans de comunicació com per la majoria de partits espanyols, i condemnats en conseqüència per la justícia. El Mundo escriu: "Els funcionaris policials indiquen que en el moviment més radical antisistema prenen part també els joves nacionalistes bascos d'esquerra, que segurament són els mateixos que porten a terme majoria d'accions de la "kale borroka" els caps de setmana a Euskadi". Per moviments antisistema es refereix a okupes i antiglobalitzadors. Qui llença un còctel-molotov a un caixer automàtic a Euskadi ha de comptar amb molts anys de presó en cas que l'atrapin. La justícia sempre intenta construir els fets com a "suport a una associació terrorista". Les organitzacions juvenils basques Segi, Haika i Jarrai han estat prohibides amb el pretext que haurien organitzat la kale borroka i que s'haurien emmarcat a l'estructura d'ETA com a "Grups Y". Juan Ramon Rodríguez tampoc és l'únic no-nacionalista radical d'esquerres que va a la presó amb l'excusa de suport a ETA. Pel que fa a la repressió, sembla que el govern de l'estat espanyol vol portar la repressió d'Euskadi a la resta del territori durant la presidència de la UE.

IMMEDIATA LLIBERTAT D'EN JUANRA!
A LA MERDA AMB EUROJUST!

Informacions:
En Juanra sap català, castellà i una mica d'anglès. Escriu-li (millor en català o castellà, si no en un anglès senzill) i pensa que tot el correu és llegit i censurat curosament per les autoritats de la presó.

Juan Ramon Rodríguez
P/a PI Nieuw Vosseveld,
Lunettenlaan 501
5263 NT VUGHT
The Nederlands

Més articles en alemany es troben a
http://www.indymedia.de
Documentació en castellà sobre la criminalització de l'esquerra radical a l'Estat espanyol està a: http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/home.htm

Per a organitzacions: vídeo de Benjamí Ramos Vega
Per a organitzacions hi ha un vídeo d'un cas semblant de la RDA: Benjamí Ramos Vega, qui va ser alliberat de la presó malalt terminal el juny del 2001. El 1992 a Barcelona Benjamí era activista contra l'estructuració de les olimpíades en projecte. Va ser inculpat d'haver ajudat al llavors comando Barcelona d'ETA, amb unes semblants declaracions extretes sota tortura i extorsió de Pipe San Efinanio i Agurtzane Esquerra, detinguts a Barcelona el 28 d'abril del 1994. Davant el jutge de presó, Pipe i Agurtzane es van desdir de totes les declaracions i van declarar que aquestes s'havien realitzat sota tortura. Com es venia fent de costum a Espanya, les declaracions, a pesar de tot, van ser utilitzades com a prova. Per aquest motiu, el 28 de gener de 1995 Benjamí Ramos Vega va ser detingut a Berlín. En l'ordre internacional de presó se li retreia "Afiliació a una associació terrorista" (es nomenava ETA), "Tinença d'explosius" i "Emmagatzematge d'armes". Benjamí va declarar no haver estat mai membre d'ETA sinó ser simpatitzant del PCE/R, organització comunista espanyol il·legal durant la dictadura de Franco. Tot i les protestes en Benjamí va ser lliurat després d'alguns estira i arronsa: en una operació llampec que la justícia de Berlín va amagar a la seva pròpia advocada, en Benjamí va ser expulsat en una avió comercial d'Iberia i lliurat a l'estat espanyol.

Benjamí Ramos Vega va ser alliberat el 27 de juny de 2001, després que el seu estat de salut hagués empitjorat moltíssim com a conseqüència de la seva llarga i severa malaltia. Un tribunal va ordenar el seu alliberament -contra la voluntat del fiscal de l'estat- en base a l'Article 80.4 del Dret Penal que preveu la suspensió de presó en cas de "malaltia molt greu, incurable". Abans, familiars i comitès de solidaritat havien exigit la seva posada en llibertat. Quan va sortir de la presó de Quatre Camins, a Granollers, el van acollir centenars d'amics, camarades i familiars; amb banderes roges, però també amb senyeres i ikurrinyes. En Benjamí estava tan dèbil que aviat se'l van endur de la reunió cap a casa.

La pel·lícula, digna de veure, es concentra en la tortura i repressió a Espanya en relació amb el retret de terrorisme contra Benjamí Ramos Vega, retret formulat en base a declaracions forçades sota tortura. El vídeo dura aproximadament 30 minuts i va ser filmat entre Barcelona i Berlín. Hi ha una edició alemanya i una d'espanyola.
Títol: "I de cop tu ets terrorista..."
Interessats dirigiu-vos a MPZ (MedienPädagogikZentrum Hamburg) +49/40/439 72 59.
Pàgina a Internet: http://www.mpz-hamburg.de