Presidència espanyola de la UE contra el "terror" de
l'esquerra radical:
Tot és ETA o què?
Per Gaston Kirche (grup de desmuntatge)
Juan Ramon Rodríguez Fernández va ser detingut el 16 de
gener al migdia al centre d'Amsterdam, en un supermercat. A causa de l'acusació
per part de la justícia espanyola que ell era un terrorista, Juan
Ramon, de 35 anys, va ser detingut per una unitat especial antiterrorista
de la policia holandesa. Se'l van endur amb una bossa al cap i va ser
retingut a la comissaria central d'Amsterdam. Durant els primers moments
d'empresonament romangué en règim d'aïllament i havia
d'anar a l'EBI, el règim de màxima seguretat de Vught, fins
a la seva extradició a l'Estat espanyol. Juan Ramon va ser detingut
en base a una ordre de detenció internacional de l'estat espanyol,
en el que se li acusa de col·laborar amb una organització
terrorista: el comando Gorbea d'ETA, que operava a Barcelona, on Juan
Ramon vivia fins la seva marxa de l'estat espanyol l'agost de l'any passat.
Segons l'acusació ell hauria subministrat dos noms de persones
del cercle de l'extrema dreta a un tercer, que al mateix temps estava
inculpat d'estar en contacte amb ETA.
El seu advocat holandès, Victor Koppe, va declarar el 17 de gener:
"El jutge d'investigació a Amsterdam ha decidit que avui ell
ja serà traslladat a la presó de màxima seguretat
de Vught, on ha de romandre-hi 20 dies. En aquest espai de temps les autoritats
espanyoles poden sol·licitar la seva extradició".
La fiscalia estatal de l'Audiència Nacional de l'estat espanyol,
ho ha delegat en el jutge d'instrucció Baltasar Garzón.
En els últims anys, a través de la prohibició de
nombroses presumptes organitzacions de l'entorn d'ETA, Garzón ha
procurat essencialment que només al 2001 hi hagués més
de 140 detencions de suposats membres d'ETA -un rècord-. Alguns
dels detinguts van haver de ser posats en llibertat després d'alguns
dies en presó incomunicada, on eren interrogats en condicions d'aïllament.
Altres van continuar a la presó - al 2001 va haver-hi 582 presos
polítics que suposadament estaven en contacte amb ETA-. És
cert que les ofensives d'ETA han continuat sense disminuir, però
els comitès de direcció de nombroses agrupacions nacionalistes
basques d'esquerra només haurien pogut continuar treballant i operant
sota presó preventiva, si aquests a més no haguessin estat
empresonats separats els uns dels altres. Paral·lelament al moviment
nacionalista basc d'esquerres, activistes de l'escena de l'esquerra radical
a Madrid i Barcelona també van ser criminalitzats l'any passat
com a presumptes col·laboradors d'ETA. Per això en Juanra
està a la presó holandesa de màxima seguretat de
Vught, mentre, des de finals de gener està en règim "normal",
perquè les autoritats holandeses ja no el consideren dels més
perillosos terroristes, tal com havia estat qualificat per la justícia
espanyola.
El fiscal general de l'Audiència Nacional espanyola, Eduardo Fungairiño,
ha repetit afirmacions contra ell després de la seva detenció
a Amsterdam: Juan Ramon Rodríguez seria "una part de l'anomenat
comando Gorbea d'ETA, que va actuar entre els mesos de maig i juliol del
2001 contra la vida, la integritat i la propietat de persones de les províncies
de Barcelona i Girona", i que el 24 d'agost hauria estat desmantellat.
A la vivenda del comando s'hauria trobat un full amb l'adreça d'uns
nazis, que suposadament hauria escrit Juan Ramon Rodríguez.
Per aquest motiu, el 31 de desembre Garzón va emetre una ordre
internacional de busca i captura, donat que Juan Ramon Rodríguez
hauria tingut contactes amb els presumptes activistes d'ETA Fernando G.J.,
Unai L.O. i Nerea B., detinguts el 24 d'agost.
Els mitjans de comunicació espanyols van celebrar la detenció,
a mitjans de gener, de Juan Ramon Rodríguez, com a "primer
fruit del nou sistema Eurojust, la cooperació de la justícia
de la UE"; així, segons el diari La Vanguardia: "d'aquesta
manera hi ha un estret contacte entre les fiscalies estatals dels estats
membres interessats". Segons el diari holandès NRC Handelsblad
del 20 de gener del 2002, la policia espanyola va trobar la pista d'en
Juanra en seguir gent de Barcelona que a començaments de gener
van marxar cap a Amsterdam. Tot just va ser localitzat, la fiscalia estatal
espanyola va demanar a l'holandesa la seva detenció. Segons el
diari "NRC" això va succeir molt aviat després
del nou acord europeu "Eurojust" per a un procés més
ràpid, que va entrar en vigor l'1 de gener del 2002. Segons Jelle
van Buren de la "Fundació Eurowatch", "el veritable
Eurojust encara ha de començar. És cert que hi ha un precursor
vigent, un tipus de pre-Eurojust. Amb Eurojust la idea és una unió
jurídica de les fiscalies estatals dels estats membres. Eurojust
no té cap competència pròpia. L'essència és
la coordinació: les fiscalies estatals parlen entre elles sobre
les causes pendents en els estats membres, per descomptat amb accent a
les causes extrafrontereres, per tal de mirar si és possible i
necessària una acció coordinada. Eurojust va ser creat per
tal de portar aquests tipus d'assumptes a un determinat nivell. Aquí
es troben figures claus que estan ben situades al capdamunt de processos
pendents en el propi país, i que es troba en posició de
conduir les indagacions pendents en el propi país. Així
quan per exemple, en aquest cas, l'Eurojust espanyol ha convençut
l'Eurojust holandès que aquest és un cas important, que
no es pot aplaçar, l'Eurojust holandès a Holanda es posa
en marxa per ocupar-se que s'aportin recursos humans, temps i material
per a una bona i ràpida col·laboració entre les justícies
i policies holandeses i espanyoles en aquesta qüestió."
La implantació d'Eurojust es va decidir a l'última cimera
de la UE a Brusel·les-Laecken, el 16 de desembre del 2001. Eurojust
té la seva seu a La Haia i va començar la seva tasca l'1
de gener. Allà s'hi troba un fiscal estatal per cada país
de la UE i especialistes en terrorisme. En cas que fos necessari, el personal
hauria d'augmentar-se. Arropats per l'agitació de l'11 de setembre,
a la cimera de la UE del 16 de desembre no només es va decidir
Eurojust: ara hi ha, a més a més, una llista oficial de
la UE amb "organitzacions terroristes". No obstant, en aquesta
no s'hi troba Al Qaida, però sí cinc organitzacions nacionalistes
basques d'esquerra que l'any passat van ser prohibides al Estat espanyol,
com Gestoras Pro-Amnistia, els comitès de familiars de presos d'ETA
i l'organització juvenil Segi, les organitzacions precursores de
la qual, Haika i Jarrai, també van ser prohibides. La definició
de terrorisme adoptada també a la cimera de la UE és tan
inconcreta que qualsevol protesta de lluita contra aquesta cimera seria
criminalitzada com a terrorista. Aquesta reforçada activitat de
la UE contra el terror és molt oportuna per al conservador govern
espanyol. En la seva presidència de torn de la UE de la primera
meitat del 2002 es tornarà a augmentar la repressió. El
president del govern, José Mª Aznar, del PP, va declarar que
la "guerra contra el terror tindria la màxima prioritat de
totes les prioritats". El govern d'Aznar compta amb el suport de
la UE per a la reforçada lluita contra ETA. Sota el concepte de
lluita contra ETA ells entenen també una fortíssima repressió
contra tota l'esquerra radical a tot Espanya. I per això va ser
empresonat en Juanra.
El 24 d'agost del 2001 van ser detinguts a Barcelona alguns presumptes
membres del comando Barcelona d'ETA, el comando Gorbea. Poc després
apareixien a la premsa espanyola articles en els que es deia que Juan
Ramon Rodríguez era buscat per la policia. Un dels detinguts sospitosos
d'ETA, Fernando G.J., hauria declarat que "un jove de 35 anys, alt,
prim, intel·ligent i amb el cabell ros, que viu a algun lloc entre
Barcelona i Girona" hauria subministrat informació al comando
d'ETA sobre l'organització d'extrema dreta CEDADE (Círculo
Español de los Amigos de Europa). Les presumptes informacions secretes
són, però, conegudes per tothom a Espanya: es tracta de
l'adreça de Pedro Varela. Varela és el president de CEDADE
i propietari de la llibreria Europa del carrer Sèneca del barri
de Gràcia de Barcelona, en la que es venen objectes de devoció
nazis, creus gamades i també el "Mein Kampf" de Hitler.
El 19 de gener, com cada any, va tenir lloc una petita manifestació
antifeixista en la que es va exigir el tancament de la llibreria nazi.
Quan amb una prova tan feble un membre actiu de l'escena okupa és
convertit en sospitós, això no demostra res més que
el fet que la policia vol donar una mala imatge a aquest moviment i finalment
destruir-lo. I res més senzill que etiquetar com a "terrorista"
un fort i actiu moviment social.
Juan Ramon Rodríguez no és cap cas aïllat. El diumenge
9 de setembre Sonia G.B. i Albert L.D. van ser detinguts per una unitat
antiterrorista pel retret de suport a ETA:
ells haurien ajudat Juan Ramon Rodríguez en la seva fugida. Ambdós
ja havien estat detinguts anteriorment durant els aldarulls del curt desallotjament
del centre okupat Kasa de la Muntanya a Barcelona el juliol del 2001.Els
seus noms estarien en documents que haurien estat incautats a José
T.F., detingut a començaments de setembre del 2001. José
T.F. va ser acusat d'ajudar a fugir l'abans mencionat presumpte membre
d'ETA Fernando G.J. el gener del 2001, quan alguns dels presumptes col·legues
d'ETA de Fernando G.J. van ser detinguts. En el domicili de José
T.F. van ser incautats dos ordinadors i una gran quantitat de documentació.
Sonia i Albert van ser posats en llibertat després de 5 dies d'incomunicació.
A començaments d'octubre, la Kasa de la Muntanya es va distanciar
d'ETA mitjançant una declaració de premsa: "el nostre
moviment no té ni ha tingut cap punt en comú amb organitzacions
que estan estructurades jeràrquicament o com a partits polítics".
Paral·lelament a l'onada criminalitzadora contra els moviments
okupa, antiglobalització, antimilitarista i antifeixista, han estat
desallotjades en els últims mesos gran quantitat de cases. Barcelona
s'ha de presentar "neta i ordenada". Per tal que la cimera de
la UE es pugui celebrar sense protestes ni contratemps s'han de pressionar
i criminalitzar molt temps abans els potencials manifestants. El 25 de
gener el diari El Mundo va titular: "El ministeri de l'Interior tem
que vinguin a Espanya més de 4000 radicals d'esquerres". Ja
fa sis mesos que les unitats antidisturbis de la Policia Nacional entrenen
a Linares tàctiques policials per "possibles enfrontaments
amb radicals" durant la cimera més important dels pròxims
sis mesos: els responsables de la policia sospiten que entre els manifestants
"hi haurà un gran nombre de radicals, llur màxim objectiu
és causar disturbis". La direcció general de la Policia
Nacional ha pres aquest escenari com a base de la seva "Operació
Indigo". Al nucli de la preocupació policial s'hi troben els
"punts calents", que són tant la cimera de la UE el març
a Barcelona com les trobades de ministres de la UE a Madrid i Sevilla:
"Fa un mes, les forces policials van observar un reunió a
Saragossa de grups radicals, anarquistes, okupes i simpatitzants del nacionalisme
basc d'esquerres, en la qual es van preparar accions de protesta durant
la presidència espanyola de la UE", escriu El Mundo. Inclòs
quan El Mundo cuida gustosament el seu excitat estil, se sap que aquest
diari de forta tirada té bons contactes en l'aparell policial.
Per això es promet una dura orientació policial, quan El
Mundo posa en relació les protestes antiglobalització amb
la "kale borroka", la lluita al carrer a Euskadi. Les joves
colles lluitadores que, entre altres, destrossen caixers automàtics
a Euskadi, són qualificats com a braç legal d'ETA tant als
mitjans de comunicació com per la majoria de partits espanyols,
i condemnats en conseqüència per la justícia. El Mundo
escriu: "Els funcionaris policials indiquen que en el moviment més
radical antisistema prenen part també els joves nacionalistes bascos
d'esquerra, que segurament són els mateixos que porten a terme
majoria d'accions de la "kale borroka" els caps de setmana a
Euskadi". Per moviments antisistema es refereix a okupes i antiglobalitzadors.
Qui llença un còctel-molotov a un caixer automàtic
a Euskadi ha de comptar amb molts anys de presó en cas que l'atrapin.
La justícia sempre intenta construir els fets com a "suport
a una associació terrorista". Les organitzacions juvenils
basques Segi, Haika i Jarrai han estat prohibides amb el pretext que haurien
organitzat la kale borroka i que s'haurien emmarcat a l'estructura d'ETA
com a "Grups Y". Juan Ramon Rodríguez tampoc és
l'únic no-nacionalista radical d'esquerres que va a la presó
amb l'excusa de suport a ETA. Pel que fa a la repressió, sembla
que el govern de l'estat espanyol vol portar la repressió d'Euskadi
a la resta del territori durant la presidència de la UE.
IMMEDIATA LLIBERTAT D'EN JUANRA!
A LA MERDA AMB EUROJUST!
Informacions:
En Juanra sap català, castellà i una mica d'anglès.
Escriu-li (millor en català o castellà, si no en un anglès
senzill) i pensa que tot el correu és llegit i censurat curosament
per les autoritats de la presó.
Juan Ramon Rodríguez
P/a PI Nieuw Vosseveld,
Lunettenlaan 501
5263 NT VUGHT
The Nederlands
Més articles en alemany es troben a
http://www.indymedia.de
Documentació en castellà sobre la criminalització
de l'esquerra radical a l'Estat espanyol està a: http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/home.htm
Per a organitzacions: vídeo de Benjamí Ramos Vega
Per a organitzacions hi ha un vídeo d'un cas semblant de la RDA:
Benjamí Ramos Vega, qui va ser alliberat de la presó malalt
terminal el juny del 2001. El 1992 a Barcelona Benjamí era activista
contra l'estructuració de les olimpíades en projecte. Va
ser inculpat d'haver ajudat al llavors comando Barcelona d'ETA, amb unes
semblants declaracions extretes sota tortura i extorsió de Pipe
San Efinanio i Agurtzane Esquerra, detinguts a Barcelona el 28 d'abril
del 1994. Davant el jutge de presó, Pipe i Agurtzane es van desdir
de totes les declaracions i van declarar que aquestes s'havien realitzat
sota tortura. Com es venia fent de costum a Espanya, les declaracions,
a pesar de tot, van ser utilitzades com a prova. Per aquest motiu, el
28 de gener de 1995 Benjamí Ramos Vega va ser detingut a Berlín.
En l'ordre internacional de presó se li retreia "Afiliació
a una associació terrorista" (es nomenava ETA), "Tinença
d'explosius" i "Emmagatzematge d'armes". Benjamí
va declarar no haver estat mai membre d'ETA sinó ser simpatitzant
del PCE/R, organització comunista espanyol il·legal durant
la dictadura de Franco. Tot i les protestes en Benjamí va ser lliurat
després d'alguns estira i arronsa: en una operació llampec
que la justícia de Berlín va amagar a la seva pròpia
advocada, en Benjamí va ser expulsat en una avió comercial
d'Iberia i lliurat a l'estat espanyol.
Benjamí Ramos Vega va ser alliberat el 27 de juny de 2001, després
que el seu estat de salut hagués empitjorat moltíssim com
a conseqüència de la seva llarga i severa malaltia. Un tribunal
va ordenar el seu alliberament -contra la voluntat del fiscal de l'estat-
en base a l'Article 80.4 del Dret Penal que preveu la suspensió
de presó en cas de "malaltia molt greu, incurable". Abans,
familiars i comitès de solidaritat havien exigit la seva posada
en llibertat. Quan va sortir de la presó de Quatre Camins, a Granollers,
el van acollir centenars d'amics, camarades i familiars; amb banderes
roges, però també amb senyeres i ikurrinyes. En Benjamí
estava tan dèbil que aviat se'l van endur de la reunió cap
a casa.
La pel·lícula, digna de veure, es concentra en la tortura
i repressió a Espanya en relació amb el retret de terrorisme
contra Benjamí Ramos Vega, retret formulat en base a declaracions
forçades sota tortura. El vídeo dura aproximadament 30 minuts
i va ser filmat entre Barcelona i Berlín. Hi ha una edició
alemanya i una d'espanyola.
Títol: "I de cop tu ets terrorista..."
Interessats dirigiu-vos a MPZ (MedienPädagogikZentrum Hamburg) +49/40/439
72 59.
Pàgina a Internet: http://www.mpz-hamburg.de
|