Amsterdam 20 de Maig de 2003Comunicat de Premsa El 20 de Maig de2003 la Cort Suprema holandesa ha decidit que en JuanRa pot ser extraditat a l'Estat Espanyol. El ministre de Justicia holandés no esta obligat de cap manera a emetre aquesta sentència. Pot decidir que no s'efectui l'extradició. Ja fa més d'un any i mig que el grup de suport 'Free JuanRa' esta lluitant contra l'extradició d'en JuanRa. Ell corre el risc seriós de ser torturat a l'Estat Espanyol i de moment no tindrà cap oportunitat d'un judici just. El 16 de Gener de 2002 en JuanRa va ser detingut a Amsterdam (Holanda). L'Estat Espanyol l'acusa d'haver facilitat informació a un comando d'ETA. A partir d'aleshores, (exeptuant una quanrs mesos de llibertat sota fiança) ha estat reclòs a la presò de Vught (al sud d'Holanda). L'extradició d'en JuanRa a l'Estat Espanyol es controvertida. Molta gent opina que en JuanRa es perseguit per raons polítiques. El català JuanRa (de 36 anys) ha estat molt actiu en dicversos moviments socials a Barcelona. A vegades va apareixer com a portaveu del moviment okupa i es el cantant de grupo polític de 'metal' KOP que es bastant conegut a la península. Es una figura pública que no amaga la seva crñitica a la repressió duríssima de l'Estat Espanyol contra el moviment independentista del País Basc. A l'Estat Espanyol s'ha iniciat una cacera de bruixes contra qualsevol persona que critiqui el govern espanyol. En la lluita contra ETA són anulats, l'un darrere l'altre, els drets civils. El mètode que utilitza el govern espanyol per a dur a terme aquesta estrategia, es declarar que qualsevol persona que lluite per la mateixa causa que ETA, però que provi de dur a terme la lluita amb mitjans totalment diferents, forma part d'ETA i en conseqüència, ha de ser perseguida com a tal. Durant el judici d'extradició va resultar que les proves presentades per l'Estat Espanyol eren molt dubtoses. La declaració incriminatòria en la qual l'acusació s'havia basat, resultava, i aixi es pot demostrar, haver estat obtinguda sota tortura. Declaracions de diverses instàncies de la justicia espanyola varen resultar contradictòries. L'acusació contra en JuanRa havia estat reformulada dràsticament fins en quatre ocasions. Inclós el fiscal holandés va admetre que "les autoritats espanyoles ho havien fet tot un merder". Al cap i a la fi, en JuanRa ha perdut el judici a causa del principi de confiança que varen aprovar els països de la UE. Aquest principi vol dir una confiança cega en els seus mutus sistemes jurídics. La defensa va presentar durant el judici diversos informes d'organitzacions de drets humans (entre d'altres Amnistía Internacional i la comissió contra la tortura de la ONU). Aquests informes demostren que la gent detinguda a l'Estat Espanyol, concretament quan es tracta de sospitosos de suposades conexions amb ETA, són torturats sistematicament. Durant els cinc primers dies de la detenció, durant els quals, conforme la llei antiterrorista, el detingut no pot tenir contacte ni amb familiars, ni amb un advocat o un metge de confiança, sovint els detinguts són sotmesos a tortura. Es probable que aquestes pràctiques segueixin un cop acabats els 5 dies d'incomunicació. Però (formulat en termes cínics) el jutjat d'Amsterdam va concloure que tansols passa a nivell individual, i que per aixó no es pot donar per fet que en JuanRa també serà torturat. En el cas de que així succeïs, tindría la oportunitat de formular una denuncia en un jutjat espanyol i més tard a la Cort Europea. D'aquesta manera el jutjat d'Amsterdam ignora simplement que aquests processos duren anys i anys, i que inclós els casos que han estat guanyats davant de la Cort Europea, no ha portat a mesures cautelars a l'estat espanyol. El jutjat d'Amsterdam si que aconsellava, en el seu veredicte, al ministre de justicia d'Holanda que demanés garantíes a les autoritats espanyoles per a que en JuanRa, un cop a Madrid, no sigui posat en règim d'incomunicació. Amb aixó el jutjat d'Amsterdam reconeix de fet el que diuen els informes d'organitzacions de drets humans des de fa anys: que la tortura a Espanya es constatada específicament amb aquest tipus de detencions. Malgrat tot, el ministre de justicia holandès no està obligat de cap manera a acatar la sentència del jutjat. Pot decidir que l'extradició d'en JuanRa no es dugui a terme. No obstant suposem que el ministre no vol fer enfadar a les autoritats espanyoles i farà la vista grossa pel que fa a la violació dels drets civils d'en JuanRa. En conseqüència, suposem que el ministre de ignorarà el consell del jutjat d'Amsterdam de demanar mínimes garanties a las autoritats espanyoles, perquè d'aquesta manera el govern holandès reconeixería de fet que en JuanRa corre el risc de ser torturat a l'Estat Espanyol. |