La justícia holandesa es taca les mans de sang...El dia 1 d'octubre de 2002 a les 13:00, la cambra d'extradició del jutjat d'Amsterdam (Holanda) va decidir que l'activista català i cantant del grup político-musical KOP, Juan Ramón (Juan Ra) Rodríguez Fernàndez, pot ser extraditat. Juan Ra va ser detingut a mitjans de gener de 2002 al centre d'amsterdam, a petició de les autoritats españoles, que afirmaven que l'activista català havia facilitat informació al comando Barcelona d'ETA, amb la intenció d'atemptar contra persones de l'ambient de l'extrema dreta espanyola. A principis de febrer, les autoritats holandeses van rebre la petició d'extradició de l'estat espanyol. A causa de la meticulositat de l'advocat de JuanRa a la postura crítica inicial del jutjat d'Amsterrdam, les autoritats españoles van haver d'entregar una quantitat excepcional - en casos d'extradició - de respostes amb informació més precisa. A les preguntes enviades des d'Amsterdam, van arribar respostes cada vegada diferents i contradictories, (llegiu l'article "JuanRa lliure sota fiança"). A finals de juny, en Juan Ra va ser alliberat condicional després d'un piló de cartes pèssimes enviades pel fiscal español. El jutjat va fer una nova llista de preguntes que havien de ser contestades abans d'una data límit. A principis d'agost va arribar la resposta a la llista de preguntes de la mà del mateix 'superjutje' Baltasar Garzón. Una vegada més contenía errors gravíssims i deficències. Amb aquesta carta va arribar com a anex una fotocopia d'un document, segons el qual, aquest s'hauria trobat a la casa del comando d'ETA. En aquest paper hi constaven els noms, uns curts currículums i les direccions de dues persones de l'extrema dreta espanyola. El servei de criminalística de la Guardia Civil identificava el 17 de juliol de 2002, cinc empremtes dactilars de JuanRa al paper. El 17 de setembre es va celebrar una altra sessió al jutjat d'Amsterdam. Dos dels tres jutges originals (entre d'altres, el president del jutjat Blekxoon, que fa uns mesos havia escrit un article bastant crític amb la próxima ordre de recerca i captura europea) van ser substutuits sense cap explicació clara. Durant la major part de la sessió es van donar les al·legacions dels advocats de JuanRa, Koppe i Pestman i del fiscal Ang Lee. A Juan Ra només se li van fer preguntes sobre detalls del document enviat per les autoritats españoles. En aquell moment ell va manifestar que no tenia ni idea de com hi podía haver les seves empremtes en aquell paper i que mai abans no l'havia vist. Després de que la presidenta de jutjat insistís en aquella pregunta, va declarar que una possible explicació podria ser que el paper hagués estat a la vivenda de la seva xicota, que està en recerca i captura des de finals de l'agost de 2001 per la seva suposada relació amb el comando Barcelona d'ETA. La llibertat condicional de JuanRa va ser allargada fins el dia del veredicte. S'ha de remarcar que el paper en qüestió no va ser analitzat pels seveis de criminalística españols fins cuasi un any després de que suposadament fos trobat, després de que el jutjat holandès indiqués que estava completament insatisfet amb el material entregat per les autoritats españoles. Perquè van tardar tant a analitzar el paper si estaven buscant a JuanRa a partir del començament de setembre de 2001? Va ser manipulat? L'1 d'octubre la cambra d'extradició del jutjat d'Amsterdam ha fet públic el veredicte. El jutjat d'Amsterdam ha rebutjat tots els arguments de la defensa de JuanRa, sense donar cap explicació respecte els diversos punts de les al·legacions. El jutjat ha rebutjat extraditar JuanRa per l'acusació de la seva funció com a suposada persona que feia d'enllaç pel comando Gorbea. El jutjat ha decidit que els dos altres punts de l'acusació (pertenència a banda armada i intent de conspiració per a cometre un assessinat) siguin tractats com un sol punt i de seguida han estat acceptats com a motiu d'extradició. El jutjat ha compartit la preocupació per possible tortura, però ha decidit que aquest seria un cas per a la justícia espanyola i ha dit que les persones detingudes a l'estat espanyol tenen dret a presentar denúncia per maltractaments o tortura. El jutjat aconsellarà al Ministeri Holandès de Justícia que demani que quan Juan Ra sigui definitivament extraditat, que no se li apliqui la detenció incomunicada (aïllament total durant 5 dies, durant els que normalment, els sospitosos de pertànyer a ETA són torturats o maltractats). En el cas de la denúncia del suposat cap del comando Gorbea, Fernando García Jodrá, el jutjat no va excloure la possibilitat de que hagués estat torturat però va decidir que aquest era una cas per a la justícia española i va afirmar que García Jodrá té la possibilitat de denunciar la tortura davant la justícia espanyola i apelar, si fos rebutjada, davant la Cort Europea. García Jodrá va firmar durant els cinc dies que va estar incomunicat una declaració que amb continguts inculpatoris per a JuanRa. Just després de la seva detenció incomunicada, García Jodrá, va retirar la seva declaració davant el jutge i poc després va presentar una denúncia per maltractament i tortura. L'advocat de Juanra va anunciar, després de consultar-ho amb JuanRA, que recorrerà davant de la Cort Suprema (Hoge Raad) d'Holanda. Aquesta pot tardar mig any més. Segons quin sigui el veredicte de la Cort Suprema, el ministeri de justícia haurà de prendre una decisió sobre l'extradició definitiva. Fins aleshores, JuanRa seguirà en llibertat condicional (es van pagar 20.000 euros de fiança al Juny). Estem contents de que JuanRa estigui encara entre nosaltres, però estem molt enfadats amb el veredicte del jutjat d'Amsterdam. El comportament ambigu sobre la preocupació de la defensa per a la possible tortura/maltractament, ve amb un piló de mentides i distorsions que les autoritats espanyoles han presentat durant els últims deu mesos, i per l'aplicació habitual de tortura/maltractament als sospitosos de pertànyer a ETA. Les autoritats espanyoles utilitzen pràctiques que molta gent les relaciona amb dictadures llatinoamericanes, i ha intentat de fer callar, durant l'última dècada, tota oposició radical, suggerint relacions no provades amb l'organització clandestina ETA. Fins i tot, la primavera passada, el govern espanyol va proposar d'incloure el moviment antiglobalització en la llista d'organitzacions terroristes. En aquell moment la proposta va ser rebutjada per la majoria de la resta de països membres de la UE. El jutjat no va tenir en compte una gran quantitat de punts mencionats per la defensa. Basant-se en en les omissions, l'advocat Koppe, va anunciar que recorrerà. Desprès de la lectura del veredicte pel jutjat, els simpatitzants de Juan Ra presents en la tribuna van esclatar de ràbia, traient diverses pancartes on es podien llegir textos contra l'extradició i tapant el vidre que separa la tribuna de la sala del jutjat amb les mans cobertes de pintura vermella, simbolitzant la pràctica diària de tortura i maltractament de l'Estat Espanyol i denunciant que la justícia holandesa té les mans tacades de sang.
www.FreeJuanRa.org |